Geganta Pepa, La Pubilla Cases

La geganta Pepa, anomenada així en record de na Josefa Cases Clavé, que fou propietària de molts terrens en aquesta zona de l'hospitalet i de l'emblemàtica casa senyorial, de 1771, va ser presentada en societat a la festa major del barri Pubilla Cases de l'any 1995. La geganta va ser encarregada per l'Aula de Cultura de La Florida, en l'època en que va ser dirigida per Artur Arranz, amb la intenció de dotar al barri d'un símbol, d'augmentar el patrimoni cultural de l'Hospitalet i el sentiment de pertinença al barri de Pubilla Cases, al reconegut constructor de gegants i capgrossos amb taller al barri de Gràcia, Xavier Jansana. També amb el propòsit de generar dinàmiques que ajudéssin a potenciar el diàleg entre les diferents cultures d'origen del barri amb la cultura popular catalana, i tenint present els agents socials i culturals del barri, com la Comissió de Festes i altres, l'Aula de Cultura va demanar la col·laboració de les dones del Taller de Confecció del Centre Extremeño Muñoz Torrero perquè féssin el vestuari de la geganta, que van fer, desinteressadament, documentant-se profusament sobre el tipus de teixits i vestis que portava una pubilla del segle XVIII, una feina realment esplèndida. A començament del segle XVIII les terres on avui hi ha el densíssim barri de Pubilla Cases de l'Hospitalet, fruit del "desarrollismo" i de l'especulació franquista, eren propietat dels jesuïtes, on tenien una residència pels seus jubilats i malalts, però al 1767, Carles III va expulsar-los d’Espanya i va posar a la venda les seves terres. El pare de Josefa Casas i Clavell les va comprar, va tirar a terra l’antiga residència i al 1772 va estrenar l’actual torre d’estil neoclàssic. Va aprofitar les aigües dels torrents de les Cucales i dels Albarells i va convertr les terres en jardins, horta i vinyes. La situació estratègica de la torre a les portes de Barcelona i la categoria social dels propietaris, deguda a la producció vitivinícola, va fer que fes estada en aquest majestuos casalot, situat al costa del llavors anomenat "camí ral" gent important de l'època. Incautada durant la guerra civil, època en la que s'hi va instal·lar una txeca al seu soterrani, el 1947 la finca va passar a ser propietat del Sr. Joaquím Freixa, que va instal•lar una fàbrica tèxtil. Aquesta va fer fallida el 1963 i el 1964 Freixa va vendre la finca a les religioses de la congregació Serventes del Sagrat Cor de Jesús, que l'ocupen des de llavors, mantenint l'antic casal de la Pubilla Cases en perfecte estat, on van instal·lar el centre docent privat concertat de caire religiós Sant Josep Obrer. Aquesta fotografia va ser realitzada el mateix any 1995 al Centro Cultural Claveles. Hi surten, entre altres, d'esquerra a dreta, al fons, calb i amb ulleres, Joan Noguera i Manel Bujía, Carme Arranz i Salvador Pastor. En segon terme, amb bigoti i americana grisa, Honorio Blasco Puerto, destacat gestor cultural de l'Ajuntament de l'Hospitalet, primer director de l'Aula de Cultura de Collblanc-La Torrassa, que en el moment que es va fer aquesta fotografia feia molt poc que havia estat nomenat Director General de Patrimoni Cultural i Biblioteques de la Junta d'Extremadura i, al seu costat, amb ulleres, camisa verda i americana vermella Artur Arranz Galiano, llavors director de l'Aula de Cultura de La Florida, equipament que va encarregar i va pagar íntegrament el cost de construcció de la geganta, realitzada en fibra de vidre, i dels teixits necessaris per a la confecció del vestuari, comprats a Ribes i Casals, que va ser realitzat desinteressadament pel Taller de Confecció del Centro Extremeño Muñoz Torrero que va idear i dirigir Mari Luz Blasco, mig agenollada en primer terme, amb al cabell blanc, al darrere de la regidora socialista del districte, situada agenollada en primer terme al centre de la fotografia.